Fa cosa d'un any, em vaig posar davant del micròfon del meu estudi personal per a practicar allò que en l'argot professional es diu posar veus, cosa que havia fet esporàdicament, essencialment a Ràdio Rubí posant veus a reportatges, i posteriorment a Ràdio Sant Cugat fent falques. La veritat és que ningú mai m'ha ensenyat com fer-ho, però durant una època em fixava com ho feia Àlex Blázquez, l'antic cap tècnic i "la veu" de Ràdio Sant Cugat, a qui podíem escoltar també en moltes falques de l'època a Club 25. No en tinc ni idea, però m'agrada i m'ho passo bé provant coses.
Doncs bé, durant el confinament em va semblar encertat agafar llibres que m'agraden i llegir algunes línies, m'ho vaig passar molt bé. I darrerament, m'ha semblat escaient agafar el que jo mateix escrivia d'adolescent, i posar-me veu a mi mateix. Precisament el que avui us porto és un tast d'aquestes gravacions, que en el futur formaran part d'un nou programa de ràdio. És a dir, que això és un "bonus track-spoiler" d'un programa que ja té títol, però que encara no existeix (només en el meu cap) i que de moment no té data. En aquest cas, agafem un petit text que vaig pensar un dia d'octubre de 1992 mentre feia un dels meus habituals recorreguts amb la bicicleta de carretera: de Terrassa a Talamanca.
Montserrat, des de la carena de la Mussarra, a uns 7 kms. de Talamanca.
Comentários