Esteve Llop és Graduat en Administració i Direcció d'Empreses, Tècnic especialista en Mitjans Àudiovisuals i comunicador. Va iniciar carrera el 1994 a Matadepera Ràdio, Ràdio Rubí i Ràdio Sant Cugat com a tècnic de so, locutor de musicals i magazines, i posant veu a reportatges, informatius i falques de publicitat. El 1998 va ser tècnic de so del Pasta Fullada a Ràdio Barcelona-SER Catalunya. També ha treballat com a DJ i tècnic de so en festes privades, festes majors, events diversos i locals musicals.
Després d'haver deixat professionalment la ràdio, ha continuat col·laborant amb emissores locals, realitzant i dirigint diversos espais, i posant veus a falques i indicatius.
En l'actualitat, realitza dos espais autoproduïts: Rock'n'Clàssics (en antena des del 2009, que s'emet actualment a 36 emissores a Catalunya, Andorra i Balears); L'Hemeroteca de la Ràdio (en antena des del 2021 a Ràdio Sant Cugat, amb Jordi Casellas); i l'edició dels dilluns del programa despertador Desperta Formentera! a Formentera Ràdio (des de setembre de 2024).
A la cuina hi té altres projectes en format podcast que ben aviat sortiran a la llum, i un llibre.
 Disponible com a DJ/presentador per a festes majors, bar, local musical, discoteca o event privat.
Envia'm un correu: rockclassics2010@gmail.com

Marconi va fer la primera transmissió de ràdio de la història el 14 de maig de 1897, però no es va començar a popularitzar fins a la dècada del 1920 a la ciutat de Nova York. Així doncs, podem dir que la ràdio genuïna és l'americana.

Però molt poc temps després, comencen oficialment les emissions de l'emissora degana de Catalunya i Espanya, Ràdio Barcelona. El 14 de novembre de 1924, Maria Sabaté va ser l'encarregada de pronunciar les primeres paraules emeses en una emissora de ràdio espanyola.

​

Ara, a pocs mesos de la celebració del centenari de Ràdio Barcelona, podem escoltar per internet (online, en streaming) qualsevol emissora del món. També disposem d'una fantàstica eina, el podcast, que permet escoltar en el moment més adequat per a l'oient (escolta sota demanda de continguts a la carta) programes prèviament enregistrats.

​

Però, afortunadament, a les portes del centenari de la ràdio al nostre país, encara podem escoltar algunes emissores a l'ona mitjana i unes quantes més a la freqüència modulada. La FM, convertida en la ràdio comercial a partir de finals dels anys 70, ens va permetre escoltar so estereofònic amb una excel·lent qualitat, tecnologia que encara és totalment vigent avui dia, anys després de la posada en marxa de la ràdio digital (DAB).

​

Em considero un autèntic amant de la ràdio, i com a tal també estic entusiasmat amb la popularització de la ràdio a la carta i els podcasts. Fa anys, recordo com TV3 i Catalunya Ràdio van posar en marxa els seus serveis de televisió i ràdio a la carta, un servei online que ja fa anys permetia recuperar qualsevol programa ja emès, o escoltar un programa en emissió en directe amb la possibilitat de poder tirar enrere en el temps per a no perdre aquell moment de directe que t'has perdut. És evident que hi ha grans diferències entre els podcasts i la ràdio (fins i tot també és diferent la ràdio per internet en streaming respecte a la ràdio en FM (freqüència modulada) o OM AM (ona mitjana), però en definitiva es tracta de mitjans complementaris. Els nous oients (els dels podcasts) ja s'han familiaritzat amb conceptes com descàrrega, compartir i puntuar continguts.

​

No obstant, els podcasts també poden resultar independents de la ràdio convencional. Cada dia vivim una fragmentació més gran de la oferta existent de podcast, i evidentment els podcast d'autor no relacionats amb cap emissora de ràdio convencional ja estan guanyant el pols a algunes de les grans emissores del nostre país, sobretot en els estrats més joves de la població. Caldria que les emissores de ràdio (tant públiques com privades) s'adonessin d'aquesta realitat, i en aquest sentit haurien de canviar radicalment la seva política de programes, jo crec que invertint-la, directament... Estic d'acord que hi ha una gran immensitat de podcasts que no podrien funcionar per una falta evident de qualitat (de so, de locució, de presentació, etc.), però també és cert que els motius per a realitzar un podcast són pràcticament infinits. Per què la majoria d'emissores segueixen amb la mateixa fórmula de sempre, repetint durant dècades les seves programacions i repetint les mateixes veus en els mateixos programes? Crec que haurien de refelxionar-hi seriosament, les emissores (o grups empresarials a les que pertanyen) que ho facin aviat, seran les que podran sobreviure els propers anys.

​

Pel que fa a la ràdio musical, és evident que la realitat d'aquest producte ha canviat radicalment els últims 20 anys. El consum dels programes musicals ha baixat de forma alarmant, a causa de la popularització del consum de música mitjançant les plataformes de streaming com Spotify. En el món del podcast, l'aparició de plataformes com iVoox, Spreaker, Anchor, Google Podcasts, iTunes, Amazon Music, TuneIn Radio, Listen Notes, Podbay, Podtail, Rephonic, Audible i tantes altres, crec que ha tornat frescor a la nostra estimada ràdio musical, encara que des d'un altre punt de vista. Per exemple, si hom vol escoltar un podcast dedicat exclusivament a la història d'un artista o formació en concret, segur que el trobarà, encara que potser s'hagi de convertir en un micromecenes del podcaster per a poder disfrutar del 100% d'aquest contingut.

​

​