Avui parlem de la sovint desconeguda tasca del productor radiofònic, i ho fem amb un veterà productor, l'ex-company de Ràdio Sant Cugat Jordi Ramos, periodista que fa una dècada i mitja que és productor del programa líder a Catalunya des de fa anys, El Món a RAC1, presentat i dirigit per Jordi Basté.
Vaig conèixer al Jordi quan estava fent les pràctiques de la carrera a Ràdio Sant Cugat, junt amb altres futurs periodistes com Magda Méndez, Roger Jové, Emili Bella, Montse Soto, Josep Maria Miró, Gemma Montero, Geni Lozano o Jofre Llombart. Feia un bon duet amb la Magda, i com que jo llavors centrava la meva activitat a la ràdio en programes musicals, doncs tenia temps entre tema i tema de parlar amb ells. Tinc molt present el record d'estar a l'estudi 1 en directe, mentre ells s'asseien just a la porta de l'estudi, en uns graons que permetien una visió directa de la sala de control.
Ja fa mesos que vaig enregistrar als estudis de RAC1 la conversa amb la que obrim avui el programa, en la que el Jordi ens parla dels seus inicis a Ràdio Sant Cugat, on durant cinc temporades va treballar al departament d'informatius i al de programes. El Jordi ens va facilitar unes cintes que ja tenim digitalitzades, amb programes de la nostra emissora com L'Andana, que presentava Iolanda Casas, amb qui jo precisament també compartia en aquella època el programa musical Vol de Tarda, i amb qui vaig posar veus a moltes falques de publicitat. El Jordi va passar després per Ràdio Barcelona, Ràdio Sabadell, Canal 50 i finalment RAC1, primer com a productor de La Primera Pedra amb Jordi Margarit, i posteriorment a El Món, primer amb Xavier Bosch i després amb Jordi Basté.
Curiosament, jo vaig estar físicament a RAC1 uns anys abans que hi aterrés el Jordi. Va ser circumstancial, ja que lamentablement no vaig acabant-hi treballant... Vaig anar a fer una prova com a tècnic de so just abans de la seva inauguració, la primavera de l'any 2000, i el resultat va ser desastrós. RAC1 ja comptava llavors amb uns estudis totalment digitalitzats, i la meva experiència fins aquells moments era pràcticament un 90% analògica. Tot i haver tocat per primera vegada el Dalet a Ràdio Barcelona, la versió que vaig veure a RAC1 no s'assemblava gaire a la que jo vaig tocar els caps de setmana de l'estiu de 1998 a SER Catalunya. Si a això li sumem els nervis que vaig passar (recordo que vaig pensar: "Nen, aquesta és una bona oportunitat, no la deixis escapar!"), el resultat va ser lamentable. Una llàstima, perquè estic convençut que avui estaria treballant a RAC1.
El Jordi ens explica que, des del seu punt de vista, el podcast està molt bé, però mai podrà substituïr a la ràdio en directe, que és la que ell produeix cada dia. Com bé diu, "l'actualitat gravada no existeix", ja que aquesta realitat explicada en un producte en diferit ja ha passat, i perquè quan algú vol saber què passa en aquell moment posa la tele o la ràdio en directe.
Marxem de RAC1 (tot i que tornarem ben aviat a l'edifici del Grup Godó per a parlar amb Jordi Basté) per a escoltar una crònica de Martí Trilla a Catalunya Ràdio, que el gener de 1990 explicava el resum d'una jornada del rally París-Dakkar. Continuem escoltant falques de Ràdio Sant Cugat entre 1982 i 1985, amb veus com la de Maribel Cayuelas, que posteriorment es convertiria en la directora de la nostra emissora, i la de la malauradament desapareguda Pilar Gefaell, veu de doblatge reconeguda i companya de la nostra emissora. Amb el Jordi reflexionem d'allò que habitualment la majoria d'emissores conserven en els seus arxius, que bàsicament són les falques, perquè abans d'emetre's en directe es graven.
Ja que parlem de falques, recordem també com s'editava una cinta de bobina oberta, coneguda popularment com a Revox, marca d'un dels principals fabricants d'aquests artilugis durant els anys 70 i 80. Jo havia fet algunes vegades edició de cinta de bobina oberta a Ràdio Rubí i a Ràdio Sant Cugat, tot i que amb l'arribada dels ordinadors el Revox s'utilitzava com a suport d'enregistrament de programes de directe, i no per a editar falques. Era una tasca absolutament artesanal i molt lenta, si ho comparem amb les actuals edicions que es poden realitzar fins i tot des d'un telèfon mòbil, però ho recordem amb nostàlgia.
Acabem el programa escoltant fragments del programa Zoom, del company Albert Parera, a Matadepera Ràdio l'any 1995, on en algunes ocasions vaig participar-hi com a convidat aportant els meus coneixements musicals de bandes de pop i rock. Aquesta va ser la primera vegada en la que vaig participar en un programa que no era el meu.
I per últim us portem fragments del programa El Forat, que jo mateix presentava a Matadepera Ràdio l'any 1997. Va ser divertit fer un programa basat en música alternativa, que en aquells moments encara estava molt de moda, i que comptava amb molta participació telefònica dels oients, una audiència heredada del meu anterior programa Track Dance.
Edifici Godó, a l'Avinguda Diagonal 477 de Barcelona.
Comments