El primer que faig quan em llevo és posar en marxa aquesta caixa màgica que ens informa mentre ens afeitem, ens dutxem, ens activem pensant en tot allò que volem fer durant el dia que acaba de començar: la ràdio.
Cap a l'any 2007 o 2008, un matí d'estiu estava realitzant aquesta activitat que gairebé repeteixo cada dia de l'any a primera hora, escoltar la ràdio. Sonava El Matí de Catalunya Ràdio, amb Pere Mas, que ens va acompanyar durant uns quants estius amb el seu bon fer davant dels micròfons del programa llavors líder d'audiència a Catalunya. Crec que era just abans de les vuit quan vaig escoltar una cosa que mai abans havia escoltat a la ràdio: un paisatge sonor. No recordo quins són els primers sons que vaig escoltar aquell dia, podríem posar com a exemple les onades del mar trencant a la sorra de la platja.
Es tractava d'un dels paisatges sonors d'Albert Murillo, periodista de Catalunya Ràdio a qui fins aquells moments no coneixia. Em vaig quedar molt sorprès. Com era possible que algú hagués convençut al director d'un programa de gran audiència (o que algú li hagués proposat fer aquell espai) per a llençar a l'aire sons de "coses", sense afegir-hi ni una sola paraula? Fascinant!
Des d'aquell moment vaig començar a seguir les activitats radiofòniques de l'Albert. He escoltat al llarg d'aquests anys el seu programa Generació Digital a iCat, tot i que he de reconèixer que la temàtica dels videojocs no és precisament la meva passió. Però m'agrada amb escreix la forma coral de presentar el programa, l'inclusió de continguts tecnològics al marge dels videojocs i l'adaptació del programa als nous temps durant els seus vint anys d'existència.
El passat estiu, quan vam presentar mitjançant un video amb en Jordi Casellas el nostre programa a les xarxes socials just abans de començar les emissions, el meu cosí Climent va compartir la nostra publicació amb l'Albert Murillo. Després de veure el vídeo, l'Albert em va escriure un correu electrònic a finals de juny que deia:
Em dic Albert Murillo i faig el programa "Generació digital" a iCat. A través del Telegram del nostre programa ahir, un cosí vostre que s'anomena "parufito" a les xarxes (ara no sé de qui), ens compartia el teaser que heu fet del programa que comenceu el dia 5.
M'ha encantat tot. Ho escoltaré en directe, ja que sóc de Sant Cugat.
L'edició del vídeo és fantàstica. El so, el ritme, la qualitat i la cura que heu tingut és sorprenent. Felicitats!!
A mi, en general, m'agrada molt enregistrar sons i paisatges sonors i els publico al meu bloc [espacio sonante] des de fa molts anys. A més, també publico moments de ràdio que tinc enregistrats en cintes de casset que he anant enregistrant i acumulant.
Podeu disposar, si voleu, de les coses que he anat penjant aquí: https://espaciosonante.com/vintage-radio/
Ho aniré ampliant perquè tinc encara molt per escoltar.
A més, ahir, vaig publicar un article sobre una cinta d'un programa de la Encarna Sánchez. https://espaciosonante.com/
Una abraçada i encantadíssim de conèixer el vostre projecte.
Així doncs, ja teníem un futur oient abans de començar L'Hemeroteca de la Ràdio, ni més ni menys que l'Albert Murillo! Ens va fer molta il·lusió aquesta circumstància.
Li vaig demanar a l'Albert de buscar amb calma un dia que ens anés bé als tres per a fer un programa amb ell, i passat vacances vam fixar el dia.
Aquells dies, vaig repassar de dalt a baix tota la web Espacio Sonante. Em va frepar la capacitat de l'Albert de gravar sons de vegades inverossímils, i en general la delicadesa que té en tots els detalls d'allò que fa. Vaig descobrir la passió que té per a enregistrar sons, i també per a descobrir petits tresors en la forma d'antigues gravacions, tan de sons domèstics com de programes de ràdio. Aquesta revelació va ser sorprenent, ja que va ser com trobar algú amb les mateixes passions sonores que jo mateix, una mena de germà gran que mai has conegut i que de cop apareix. Com és possible que de vegades hi hagi aquestes coincidències?
Curiosament, el dia que vam enregistrar el programa que avui escolteu, l'Albert ens va dir alguna cosa així com: he trobat a uns pirats com jo!. I és ben cert! Ens hem trobat, i és recomfortant descobrir a persones que disfruten com tu amb les mateixes coses. Això passa poques vegades i són instants màgics.
A banda d'aquesta qüestió, l'Albert és un experimentat tècnic de so que fa molts anys que treballa a Catalunya Ràdio, i que anteriorment va ser tècnic de so d'Ona Catalana, emissora privada que apuntava maneres quan va començar a emetre a tot Catalunya l'any 2000, però que va morir el 2007 després de ser adquirida per PRISA el 2005. Curiosament, jo vaig estar només a un pas de començar a treballar a Ona Catalana com a tècnic de so de la retransmissió del Barça, que és el que em van proposar quan vaig anar a una entrevista. Vaig refusar entrar-hi per les lamentables condicions econòmiques i laborals que em van oferir. Gairebé em guanyava millor la vida treballant en dues emissores locals que no a Ona Catalana... Tot i que uns dies després de l'entrevista van trucar-me per millorar una mica la oferta, finalment vaig desistir. No sé pas què hauria passat si hagués treballat a Ona Catalana, el més probable és que ja mai més hagués deixat la ràdio professional, però mirant-ho fredament, potser no hauria après molts dels coneixements i experiències que he viscut en les meves tasques laborals posteriors...
Amb l'Albert hem aprofitat uns minuts per a compartir una de les coses que més ens agrada: cercar antigues gravacions (que en la majoria de casos resten pràcticament oblidades), escoltar hores de gravacions (normalment en cintes de cassette) i digitalitzar tot allò que tingui un mínim interès. L'hem posat a prova posant-li uns minuts de gravacions de Ràdio Joventut datades el 1979, amb les veus de Jordi Basté i Antoni Bassas, adolescents en aquells moments, gravacions que em va facilitar l'any passat la companya Marta del Cerro. Tindrem moltes més gravacions semblants en propers programes, no us ho perdeu!
I hem acabat aquests fantàstics minuts amb l'Albert parlant breument del seu podcast a Espacio Sonante, on parla de sons i on s'hi poden escoltar entrevistes tan boniques com la que va fer a l'instructor de kayak Rai Puig, de la qual n'escoltem un breu fragment. De nou us convido a visitar la web de l'Albert Murillo, és molt recomanable. Ah, per cert, jo diria que la veu que s'escolta a cada inici del podcast de l'Albert és la de la periodista Marta Cailà (RAC1), però crec que ell mateix ens ho hauria de confirmar de primera mà ;)
Ens ha encantat tenir a l'Albert en el programa, esperem que no sigui la darrera vegada perquè tenim molt en comú en aquesta apassionant tasca de rescat de gravacions antigues!
Comments