Em fa molta il·lusió presentar-vos una edició del programa que hem dedicat per complet a Albert Malla, veterà locutor barceloní que molt amablement ens ha concedit una entrevista on hem repassat tota la seva trajectòria, des dels anys 70 fins a l'actualitat, escoltant àudios seleccionats de diverses èpoques.
Per què em fa tanta il·lusió? Doncs perquè, com crec que ja he explicat en altres ocasions, Els Mallamusicals de la Cadena 13 va ser un dels primers programes de ràdio que vaig començar a escoltar diàriament, quan era petit. El primer record de ràdio que tinc com a oient habitual d'un programa és L'aventura és l'aventura, un concurs que cada migdia presentava Josep Maria Bachs a Catalunya Ràdio, on interpretava uns personatges increïbles mitjançant un guió fantàstic. Però molt poc després el que vaig començar a escoltar a la tarda, a partir de les 18h, era Els Mallamusicals.
Amb el pas dels anys, he entès que l'estil de l'Albert, el bon rotllo que transmetia en antena i l'espectacular selecció musical tan del programa com del Top 50 de l'emissora, d'alguna manera em van influïr. De ben petit ja escoltava música de diversos estils a casa, la que posaven els meus pares, però els èxits del moment els escoltava a la ràdio. Per tant, si un dels primers programes musicals que vaig escoltar durant anys va ser aquest, no m'equivoco si afirmo que la majoria de novetats discogràfiques d'aquella època les vaig escoltar en aquest espai.
D'altra banda, recordo que la familia sempre m'explicava que, quan tenia tres o quatre anys, jo deia que de gran volia treballar en una "fàbrica de discos". Suposo que el fet d'escoltar tanta ràdio, i de fixar-me com presentaven els discos els locutors de l'època, em va influïr decisivament per a dedicar-me durant els anys 90 a ser tècnic de so, locutor i presentador de ràdio. I, sens dubte, l'Albert va ser un referent per a mi, juntament amb altres coneguts presentadors d'aquells anys com Juanma Ortega i Fernandisco de Los 40 Principales, Jordi Tardà i Mikimoto de Catalunya Ràdio, o Julio Ruiz de Radio 3.
De l'estil de l'Albert destaco especialment la manera de quadrar les cançons. No solament a l'inici de tirar el tema, sinó al final o, fins i tot, pel mig. No recordo cap altre locutor capaç de fer-ho reiteradament, amb l'objectiu de fer entrar el màxim nombre possible de falques de publi i mencions realitzades en directe, sense que això molesti a l'oient. Caldria escoltar alguna de les gravacions que el mateix Albert ha compartit a iVoox, on hi ha algun programa sencer, per a comptar el número de temes punxats i el número de falques i mencions, i comparar-ho amb un programa actual. Estic segur que no hi ha color, ni pel volum ni per la diferència d'intruosisme refinat i encertat que l'Albert sempre ha realitzat en tots els seus programes.
En aquest punt, cal destacar també la veu de l'Albert. Tot i que òbviament ha anat canviant amb els anys (i que jo m'identifico més amb la veu que tenia a mitjans i finals dels 80 que amb l'actual perquè és la que més vaig escoltar), el seu timbre és sempre reconeixible en tot allò que fa: ràdio, publicitat o doblatge. És capaç de fer una falca de publicitat amb un to alt i una velocitat de lectura ràpida, com fer un doblatge amb un to baix, serè i una velocitat de locució que dona pau i confiança. L'adaptació camaleònica que demostra és realment admirable! Sempre m'ha atret el doblatge, però tinc clar que com a molt en alguns moments jo podré "posar veus", però mai fer coses tan extraordinàries com les que fa l'Albert.
Per últim, cal destacar també la faceta de l'Albert Malla com a DJ en discoteques, festes majors i events diversos. M'hi sento molt identificat, evidentment a una escala absolutament diferent, però al cap i a la fi comprenc que sigui una part important de la seva activitat, perquè puc dir de primera mà que fer de DJ dona vida i moltes satisfaccions. Jo encara no he arribat a veure'l mai en directe, però com que he fet de DJ en festes majors durant molts anys, podríem dir que em sona la música. Bé, recordo unes festes de Gràcia en les que l'Albert i el seu Coco estaven fent una festarra bestial als carrers de Gràcia, però com que hi havia tantíssima gent finalment vaig descartar quedar-m'hi... Crec recordar que hi havia en pocs centenars de metres la meitat de la població de Barcelona, era realment impressionant!
Gràcies Albert per la teva vitalitat i empenta, gràcies per no defallir fent programes de ràdio, festes, doblatges i el que faci falta per a seguir disfrutant de la teva veu i de la felicitat que tens per allò que fas que, com tu mateix expliques, no és feina, és disfrutar.
I de nou, moltes gràcies per inspirar-nos! Si jo no hagués escoltat el podcast Una vida de ràdio, molt probablement el Jordi i jo no hauríem convertit el nostre experiment en un nou programa de ràdio. L'ajuda de l'Albert també va ser clau a l'hora de saber com i a qui demanar permisos de les empreses propietàries de les gravacions que ja teníem el Jordi i jo a casa, a més de les que hem anat trobant i també les que alguns oients ens han facilitat. També hem fet diverses consultes a l'Albert per a esbrinar a qui corresponen les veus de diverses gravacions trobades, algunes de les quals ignorem si en algun moment podran veure la llum, precisament pels ditxosos permisos no concedits per part d'emissores grans de l'àmbit espanyol.
I per cert, gràcies també a Toni Mascaró, antic tècnic de so de Cadena Catalana i actual Membre del consell de direcció d'IB3, Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, amb qui també estem en contacte i que ens facilita alguns documents de so històrics de primera mà.
Per tot plegat, gràcies. Esperem que el Cocodril Club superi àmpliament els 30 anys en antena, i que puguem seguir escoltant i disfrutant del Malla molts anys. Només faltaria demanar una cosa: que Barcelona algun dia es digni a posar els recursos suficients per a inaugurar l'encara inexistent Museu de la Ràdio de Barcelona, i que es proposi a Albert Malla com el seu director. Puc demanar això als Reis? Als de l'Orient, per suposat.
Comments