El proper 13 de juny cel·lebrarem el quarantè aniversari de la nostra emissora, Ràdio Sant Cugat, i el 20 de juny es cel·lebra el trentanovè aniversari de Catalunya Ràdio, la Ràdio Nacional de Catalunya. Encara falten setmanes per arribar a aquestes dates, però a L'Hemeroteca ja ens avancem i comencem a escoltar àudios de les dues emissores per anar fent boca. I a més, ho fem la setmana que es cel·lebra el Dia Mundial de la Ràdio, aquest diumenge 13 de febrer.
Comencem escoltant l'emissió inaugural de Ràdio Sant Cugat, amb El cant de la senyera com a primera melodia emesa a les ones de l'emissora, precedida pel solemne discurs de Ramon Grau, fundador i primer director. L'emoció es fa evident a la veu del Ramon, que sempre ha recordat aquells moments com a intensos i engrescadors, com podrem escoltar en altres edicions del nostre programa.
Avui també podem escoltar la gravació que fa mesos ens va fer arribar el periodista Jofre Llombart, quan encara era el sots-director de RAC1 i RAC105 (actualment és el Secretari de Difusió de la Generalitat de Catalunya), en la que ens explica els seus records de Ràdio Sant Cugat i ens fa un breu repàs a la seva trajectòria professional. Jo tinc intactes records del Jofre a Ràdio Sant Cugat, uns anys en els que normalment feia duet amb la periodista Geni Lozano, ja que els hi havia fet de tècnic de so moltes vegades en els butlletins informatius, i ambdós també eren col·laboradors del programa Pasta Fullada, del qual jo n'era el tècnic de so i muntador musical. De les paraules del Jofre destaco noms que també tinc molt presents d'aquells anys, com Maribel Cayuelas (directora de l'emissora els primers anys que jo vaig col·laborar-hi) i Xavier Fornells (impulsor entre d'altres de l'Agència Catalana de Notícies i Cugat.cat).
De Catalunya Ràdio escoltem avui, en primer lloc, l'emissió en proves radiada dies abans de la posada en marxa oficial de la primera emissora de la Generalitat, amb la veu de Miquel Calçada. Hem escoltat moltes vegades les seves primeres paraules "Són les zero hores, zero minuts, del dia 20 de juny de 1983...", però almenys nosaltres encara no havíem escoltat aquesta cinta amb les locucions de les emissions en proves.
Continuem escoltant fragments d'un interessantíssim reportatge emès l'any 2008, en motiu del 25è aniversari de Catalunya Ràdio. És impactant escoltar els orígens més aviat precaris, degut a la provisionalitat i falta de recursos, del que durant molts anys va ser l'emissora més escoltada de Catalunya. En el reportatge podem escoltar les veus de Miquel Calçada, Josep Maria Francino, Carles Pérez, Quim Monzó i Àngels Bronsoms, que relaten en primera persona els primers anys de Catalunya Ràdio. Alguns dels noms a destacar d'aquest període són Jordi Costa (primer director de l'emissora), Carles Vilarrubí o Adolf Beltran, entre d'altres.
El mateix Calçada, en aquest cas en el seu paper de Mikimoto, presentava el mític programa de Catalunya Ràdio Mikimoto Club, del que escoltem fragments d'una gravació de maig del 1985 realitzada personalment per l'Albert Malla. Aquest era un programa de música de ball del moment, amb trucades en directe, que s'emetia els dissabtes de les 22h fins a les 3 de la matinada (quin horari més heavy, per cert!), amb un Mikimoto de només 19 anys cantant la majoria de les cançons, picant a la taula amb les mans al ritme de la música, fent petar els dits per avisar al tècnic de so que tirés veus enregistrades en certs moments de les peces... Un espectacle digne de ser recordat i reescoltat. Jo recordo haver-lo escoltat alguna vegada durant els primers minuts del programa, però cal tenir en compte que el 1985 jo tenia nou anys, per tant les escoltes van ser molt puntuals, òbviament per l'horari d'emissió. Aquest programa va ser en antena fins al juny del 1990.
Crec que no vaig errat si afirmo que moltes persones a Catalunya hem estat influïts per l'estil de locució de Mikimoto. Sense anar més lluny, i com anirem comentant en el nostre programa, molts dels que vam fer ràdio a finals dels 80 i principis dels 90 erem, en certs moments, petits clons del Mikimoto, amb expressions com "ei, company!", que els mateixos locutors de Flaix FM anaven repetint en aquelles primeres emissions de Flaix. Així doncs, podem afirmar que aquests anys de Mikimoto Club van anar forjant el llibre d'estil d'una emissora privada que encara no existia, però que només set anys després naixerà. Per cert, em sento absolutament identificat amb molts dels temes musicals punxat pel Mikimoto aquells anys. Per exemple, Level 42 és un dels meus grups preferits (sense anar més lluny el primer vinil que em vaig comprar era d'ells) i el single Hot Water que s'escolta en aquesta gravació és brutal!
Acabem el programa d'avui escoltant fragments de la primera emissió de la segona etapa del meu programa Cau de Llops. Aquest programa va emetre's a Ràdio Sant Cugat inicialment la temporada 1997-98, en directe, de 21 a 23h. Després, jo mateix realitzava el control tècnic del Pasta Fullada. A la mitjanit, després del butlletí de Catalunya Informació que llavors punxàvem a l'hora en punt, i després de llençar el darrer butlletí de notícies locals de Sant Cugat (enregistrat), posava la música de continuïtat nocturna, tancava l'emissora (literalment) i marxava cap a casa. És a dir, que em posava a sopar cap a la 1 de la matinada, moment que aprofitava (ja que a casa tothom dormia) per a veure el Sense Títol d'Andreu Buenafuente, que cada dia s'enregistrava en el video VHS. El dilema era sempre si mirava el final del programa en directe, ja que a aquelles hores moltes vegades encara no havia acabat el programa, o si parava el video de gravar, rebobinava la cinta i veia el programa des del principi, perdent el moment de directe que encara quedava. Acaba de veure el programa moltes vegades l'endemà al matí, mentre esmorzava, per evitar anar a dormir més tard de les tres de la matinada...
Recordo aquella època com a molt feliç a nivell professional, a pesar dels horaris que tenia. Em llevava cap a les 10 del matí, anava a fer esport, dinava d'hora per arribar a Ràdio Rubí entre les 15 i les 16h, preparava el guió del meu programa La Peixera que s'emetia de 17 a 18h, i després durant dues hores realitzava tasques de tècnic de so per a diferents programes (informatius, tertúlies, musicals), posava veu a falques, muntava i locutava reportatges dels serveis informatius, i el que fes falta. I a les 20h, marxava corrent cap a Sant Cugat per a començar en directe a les 21h, pregant trobar lloc per aparcar al centre de la ciutat per arribar a temps...
Doncs bé, després d'aquesta etapa inicial del Cau de Llops, el programa va renéixer el setembre del 2004. Vaig deixar la ràdio el juny del 2000, tornant l'abril del 2001 amb Black Night, el programa de música negra realitzat junt amb l'amic Jordi Casellas, programa que va acabar el 2002 per la impossibilitat de combinar la meva feina de llavors amb el directe a la ràdio. Però el 2004, el mono de la ràdio era insuportable, de manera que no sé com vaig fer-ho però vaig tornar per a fer en directe una segona etapa del Cau de Llops de 23 a 24h, però en aquest cas ja no es tractava d'un programa de dilluns a divendres, sinó setmanal, que s'emetia els dilluns. Posteriorment, el programa també l'anava a fer als estudis de Ràdio Sant Cugat, però ja l'enregistrava, per tant aquest va ser el darrer programa que vaig realitzar en directe, i alhora el primer que vaig fer amb enregistrament previ, fórmula que ja mai més he abandonat. És una fórmula molt freda i aparentment sosa pels que hem fet ràdio en directe, però sens dubte és el que m'ha permès continuar fent ràdio durant dues dècades. Qui sap si algun dia puc tornar a fer un programa en directe, és de les coses que em fa més il·lusió recuperar.
Comments