Ràdio Rubí, tardor 1995. D'esquerra a dreta: July Pérez, Emma Garrido, Joan Vilalta, Encarna Rodríguez, i Esteve Llop.
El juny del 1995, quan estava acabant la temporada d'hivern a la primera emissora on vaig col·laborar, Matadepera Ràdio, vaig estar parlant amb el company de l'emissora Joan Vilalta sobre com podríem ampliar l'horitzó radiofònic. A Matadepera vam aprendre molt com a tècnics i locutors, però la nostra col·laboració es basava en el programa de radiofórmula 107. Música, amb torns de dues hores un cop a la setmana. També fèiem alguna altra cosa, com per exemple el control tècnic del programa Adaggio de Maria Glòria Farrés, i alguna suplència del mateix programa de radiofórmula, però lògicament ens semblava poc. També cal recordar que mai hi ha hagut col·laboracions retribuïdes a Matadepera Ràdio.
Vam sondejar les emissores locals properes a Terrassa on podríem col·laborar-hi, començant per Ràdio Rubí i Ràdio Sant Cugat. A Ràdio Rubí els hi va agradar la nostra proposta, i aquell mateix juliol del 1995 en Joan i jo començàvem les emissions del magazine La Peixera, que sortia en antena els migdies de dilluns a divendres. A mi també em van agafar a Ràdio Sant Cugat per a fer el programa de radiofórmula FM Cap de Setmana, que s'emetia les tardes dels caps de setmana d'aquella temporada d'estiu. Així doncs, aquell 95 vaig estar fent ràdio tota la setmana, de dilluns a diumenge, i amb molt de gust!
L'experiència a Ràdio Rubí va ser molt intensa. En primer lloc, recordo l'impacte que em van fer les instal·lacions de l'Escardívol. A Matadepera Ràdio només hi havia un estudi molt petit en el soterrani del Casal de Cultura, sense llum natural i amb molt poc espai. En canvi, a Rubí tenien tres estudis, més un altre petit estudi per a gravacions de trucades telefòniques, control central, discoteca, redacció, despatxos... Un somni per a una emissora local.
La meva alegria va ser més gran quan la llavors cap de programes, Lídia Juste, abans d'acabar l'estiu em va confirmar que el nostre programa seguiria en antena la temporada d'hivern. No m'ho podia creure! A més, per horaris podia combinar perfectament el mòdul de Mitjans Àudiovisuals que començava a estudiar aquell setembre amb una col·laboració diària de quatre hores a la ràdio, per primera vegada retribuïda.
La direcció de l'emissora no va posar cap límit al nostre programa. Els dies de la temporada d'estiu, La Peixera era bàsicament musical i comptava amb un concurs, en el que habitualment regalàvem entrades pel cinema. Quan va començar la temporada d'hivern, vaig decidir mantenir el format però afegint una agenda musical i cultural que cada dia confeccionava treient notícies dels diaris que hi havia a la redacció de l'emissora, i escoltant cada dia els butlletins musicals que en aquells anys realitzava RAC105.
D'aquella època, recordo haver corroborat diàriament una reflexió que uns mesos abans havia fet el periodista de TV3 Eduard Sanjuan, en una conferència que va fer a la meva escola: tots els mitjans de comunicació tenen algun tipus de pressió, o de biaix, causada per la direcció d'aquella empresa, sigui pública o privada, i per aquest motiu és imprescindible contrastar diverses vegades les informacions per a obtenir allò que més o menys s'aproximi a la realitat. És cert, me'n vaig adonar cada dia revisant els diaris, veient com els diaris plantejaven la mateixa notícia des d'òptiques de vegades oposades. I també vaig veure els embolics polítics d'aquells anys de l'Ajuntament de Rubí, que eren de traca i mocador.
Dolors Sierra, Marta Bosch i Amador Santos a l'estudi 1 de Ràdio Rubí (1996)
Però bé, sense desviar-nos del tema, recordo aquells anys a Rubí amb molta emoció. Vaig fer amics i amigues que encara conservo, com es pot comprovar precisament en el programa d'avui, enregistrat durant unes quantes hores un dissabte a la matinada, cadascú des de casa seva, amb Encarna Rodríguez, Amador Santos i el company Jordi Casellas. Tots els records d'aquella època són fantàstics, de vegades penso que seria collonut apretar un botó per a tornar-hi. Tots vam aprendre molt, disposàvem d'una emissora amb molts més recursos que moltes altres emissores municipals, érem joves, i ens deixaven màniga ampla per a fer el que fos. Jo mateix, per primera vegada vaig fer de tècnic de so en la gravació de falques, llegia en antena notícies redactades pels companys dels serveis informatius, posava veus i mesclava reportatges fets a mitges amb l'Amador, demanava veus a companys com la Encarna, l'Emma o el July per a les falques del meu programa... I feia amics que no eren de la ràdio en aquells moments, com el propi Jordi Casellas, a qui probablement no hauria conegut si llavors no hagués estat treballant a Ràdio Rubí.
Recordo haver conegut un munt de gent, amb la qual en certa manera encara mantinc el contacte, com per exemple Virigina Solà, periodista de Televisió Espanyola, o Marta Bosch, periodista de TV3.
Robert Fernàndez, Virginia Solà i Sisco Lara a l'estudi 1 de Ràdio Rubí (1996)
En el programa d'avui podreu escoltar una part dels records de Ràdio Rubí, ben aviat també tindrem amb nosaltres a la que fins fa ben poc era la seva directora, Lídia Juste.
Tinc molts records intactes d’aquella època, en especial al costat de l’amiga Encarna, amb qui vam viure moltes coses. Quants cafès al Bar Pampul que regentaven llavors els seus pares, quantes confidències parlant d’amors i desamors, quantes hores viscudes i disfrutades amb intensitat, dins i fora de la ràdio… El consol que em queda, tot i ja no poder tornar a aquells temps i no estar físicament tan aprop com abans, és mantenir l’amistat amb tots aquells a qui estimo de forma franca i sincera, amb tots aquells a qui sempre portaré al cor, com la pròpia Ràdio Rubí. A banda dels ex-companys citats en aquestes línies, en el programa d’avui també hem tingut un record molt especial per a Jordi Albar, Emma Garrido, Alícia Abasolo, Lito, Dolors Sierra, Belén Tierno, i Toni Sevilla. Ens recordem també de Dolors Cañelles, que ja ens va deixar fa anys, descansi en pau.
Per cert, amb la majoria d’aquestes persones ens hem anat veient, però en canvi fa molts anys que hem perdut la pista a Emma Garrido. Si per casualitat algú sap per on para, li agrairé eternament que li passi el nostre contacte!
Logo del 40è aniversari de Ràdio Rubí (2019)
Podeu escoltar aquest programa en les següents plataformes:
Ràdio Sant Cugat: https://www.cugat.cat/programes/hemeroteca
Comments