Arribem avui a la vintena edició del programa, moltes gràcies per escoltar-nos cada setmana! A banda dels nostres oients del Vallès, que ens escolten mitjançant la ràdio convencional al 91.5 de la FM, també tenim oients del nostre podcast de països com els Estats Units o Alemanya, fet que demostra que la bona ràdio no té fronteres. Recordeu que el podcast el teniu disponible en les següents plataformes:
Cugat.cat: https://www.cugat.cat/podcast/hemeroteca.xml
iVoox: https://www.ivoox.com/ajx-suscribirse_jh_1070149_1.html
iTunes: https://podcasts.apple.com/us/podcast/lhemeroteca-de-la-ràdio/id1572863685
Amazon Music: https://music.amazon.es/podcasts/3ea66579-be21-435e-8075-5924edc7dcbb/l%E2%80%99hemeroteca-de-la-r%C3%A0dio
L'any 1992, Carles Cuní i Miquel Calçada, llavors encara treballadors de Catalunya Ràdio, van decidir iniciar un ambiciós projecte: una emissora de ràdio comercial anomenada en aquells moments Flash FM (posteriorment es va catalanitzar el seu nom com a Flaix). Es tractava d'una emissora orientada a un públic jove, que es va instal·lar inicialment a l'antiga fàbrica tèxtil Hilabor, al carrer Colom de Terrassa.
La primera seu de Flash FM va ser a l'edifici de l'empresa Hilabor, al carrer Colom de Terrassa.
En pocs mesos, Flaix FM es va convertir en un fenòmen impressionant: una empresa de ràdio privada comercial en català, que creixia d'audiència molt ràpidament, i que es va posar de moda com a l'emissora de ràdio més trencadora de les darreres dècades. Disposava d'un fresc i enginyós so corporatiu que avui dia encara sorprèn, amb la veu sempre omnipresent de Carles Davó, l'actual veu corporativa de Catalunya Ràdio. Disposava de so digital que es llençava des d'ordinadors, i no pas des de cartutxeres com la majoria d'emissores del moment. Tenia un equip de locutors joves i amb moltes ganes de fer una ràdio diferent, atrevida i enfocada essencialment a la música de ball, en una època en la que aquest estil musical pujava com l'escuma. I per sobre de tot, una emissora que sempre ha mantingut el català, fet a tenir molt en compte, ja que una part important dels oients de Flaix era (i és) castellanoparlant.
Recordem grans noms d'aquests primers anys de Flaix, tal i com anirem comentant en properes edicions del programa. De fet, sense anar més lluny, el passat divendres vam visitar al meu amic i ex-company del cole i de la ràdio Albert Parera, cap de producció del Grup Flaix. Properament podreu escoltar les converses que hem tingut amb ell, també junt amb Antoni Abad, amic també del cole amb qui vaig començar amb l'Albert a fer ràdio a Matadepera Ràdio, quan teníem 18 anys.
Precisament en aquests primers locals de Flaix que apareixen a la foto, és on va picar-me el cuquet de la ràdio, l'any 1994. Com explicarem en un programa més endavant, abans que Flaix es traslladés al Passeig de Gràcia de Barcelona, vaig poder visitar els seus estudis junt amb el Toni i l'Albert. Va ser impactant veure ordinadors per a tirar falques, i CD's que es posaven a dins d'unes caixes de plàstic que s'insertaven en un reproductor especial. L'estudi que vam visitar era molt gran i lluminós, semblava un somni poder treballar en aquell espai nou i ben dissenyat, punxant la música de moment.
El tàndem Cuní-Calçada, nascut ja a finals dels anys 70 quan uns joves Carles i Miquel es van conèixer a Ràdio Terrassa i posteriorment van desenvolupar-se professionalment a Catalunya Ràdio, ha demostrat tenir una empenta empresarial fora del normal, i una direcció artística i musical molt dinàmica i encertada. Només dos anys després de la posada en marxa de Flaix FM, es van iniciar les emissions de Ràdio Flaixbac, segona emissora del Grup Flaix que s'orientava cap a música més convencional i del passat. Tot i aquest èxit, el passat 2015 Miquel Calçada va decidir deixar el vaixell Flaix per a dedicar-se a la política.
En el programa d'avui, escoltem algunes de les falques i jingles dels primers dos anys de vida de Flaix, uns sons que eren tan avançats a la seva època que, encara avui, la majoria d'ells encara semblen nous. També escoltem com sona Ràdio Flaixbac avui, amb un fragment d'El Matí i la mare que el va parir, programa despertador presentat per Carles Pérez que fa molts anys que és dels més escoltats a Catalunya. En aquest sentit, recordem conegudes veus com les de Vador Lladó o Llucià Ferrer, que van presentar aquest programa amb molt èxit.
Continuem parlant en el programa d'avui de La Segona Hora, programa de RAC1 que es va emetre durant molts anys de 13 a 14h. Inicialment, aquest programa precedia el Minoria Absoluta, tot i que després del comiat del programa de Toni Soler va continuar en antena fins fa pocs anys amb la direcció i presentació de Quim Morales, i amb les magnífiques col·laboracions de Jaïr Domínguez, Xavier Pérez Esquerdo i Candela Figueras. Recordem també que el tècnic de so d'aquest programa era Víctor Ollé, el Cinquè Beatle d'altres programes de RAC1 com Minoria Absoluta o La Competència. Per cert, en el programa d'avui fem referència a l'equip de La Segona Hora com a l'equip a dia d'avui de La Primera Hora, el programa despertador de RAC105, ja que aquesta edició la vam enregistrar fa mesos, abans que es fes públic que aquest equip realitzaria a partir del setembre d'enguany la darrera hora del Matí de Catalunya Ràdio, amb Laura Rosel.
En el programa d'avui escoltem també la veu de Roger Jové, periodista barceloní a qui vaig conèixer a Ràdio Sant Cugat quan va començar les pràctiques de la carrera. Jo mateix li vaig fer de tècnic de so moltes vegades, tan en butlletins com en gravació de falques. Curiosament, uns anys després vaig conèixer al seu germà, Xavier Jové, llavors cap de vendes de Talleres Autolica, concessionari oficial de camions Mercedes-Benz a Barcelona. El Xavi va ser el meu cap durant una dècada, i és d'aquelles persones amb qui més he après a nivell laboral. Puc dir públicament que ell va estimular una part de la meva empenta, de les ganes d'aprendre i afrontar nous reptes, de créixer professionalment. Tan el Xavi com el Roger són d'aquelles persones que agraeixo eternament haver-me trobat en el camí, perquè de ben segur que si no me'ls hagués trobat, jo avui no seria el mateix.
El Roger va començar la seva trajectòria a la ràdio professional l'any 2001, debutant com a imitador al Versió Original de Toni Clapés, nascut a Catalunya Ràdio. Precisament escoltem per a cloure el programa d'avui al Roger amb una de les seves habituals imitacions, la del cantautor Lluís Llach. El Roger va acompanyar a tot l'equip del programa del Clapés quan es va passar a emetre a RAC1 amb l'actual nom Versió RAC1, el programa més escoltat de la franja de tarda al nostre país.
El germà del Roger em va dir fa anys que algun dia podria anar a Catalunya Ràdio com a oient del programa, per a veure al Roger en acció. Vaig pensar que això seria fantàstic, però van anar passant els anys i com que anàvem tant a tope de feina no em vaig parar mai a reservar unes hores de la meva agenda per anar-hi. És una veritable llàstima que, de vegades, no sapiguem prioritzar i aparcar per un moment la inèrcia de la jornada laboral. Per ser massa constant, em vaig perdre poder entrar als estudis de la ràdio per a veure al Roger davant dels micròfons, cosa que no crec que pugui veure més perquè el Roger ja fa anys que va deixar la ràdio, passant a ser professor de llengua i literatura des de llavors. És un d'aquells errors que amb els anys he lamentat. De fet, a Catalunya Ràdio només hi vaig estar una vegada per a entregar una maqueta per a RAC105 a la recepció, i una altra amb en Jordi Casellas per a escoltar en directe des del vidre del carrer Beethoven La Nit dels Ignorants, programa presentat i dirigit en aquells moments per Silvia Tarragona.
Una abraçada des d'aquí al Roger i al Xavi Jové, espero retrobar-vos aviat!
Comments