Avui tornem a parlar del Pasta Fullada, programa nascut el setembre de 1997 a Ràdio Sant Cugat del que em van encomanar el control tècnic. I ja que cito la paraula "tècnic", també reflexionem avui sobre el paper que els tècnics de so tenen, sovint menystingut però cabdal en qualsevol mitjà audiovisual, i especialment a la ràdio. Fins i tot essent jo mateix tècnic de so, han hagut de passar 15 programes per a adonar-nos que encara no n'hem parlat en el nostre programa... És evident que els noms que queden són sempre els dels locutors, les cares visibles dels programes. Però no oblidem que els tècnics, a l'ombra, són els que fan que tot flueixi a la perfecció, i a més en moltes ocasions creen contingut per al programa.
Com ja he comentat en altres ocasions, el Fullada em va fer créixer tècnicament. Cada dia era un repte nou. Cada dia rebia un guió diferent, en el que hi havia talls i efectes editats prèviament per part de l'equip de producció. Cada dia hi havia trucades que preparaven Àlex Ferre i Marta Montagut. Cada dia era un emocionant paper en blanc.
A Ràdio Barcelona, a diferència de Ràdio Sant Cugat, també em vaig dedicar de ple a l'edició prèvia de talls, efectes i muntatges musicals. Recordo haver passat més hores als estudis d'edició de la planta 1 (crec que eren al costat dels estudis de M80 i Dial) que no pas en directe a l'estudi Toreski.
L'equip del programa tenia molt bones idees que sempre em sorprenien. Per exemple, fer un guió "parlant" amb el president Pujol. És a dir, s'escrivia un guió adaptat als talls del president que trobàvem als arxius de Ràdio Barcelona. És cert que l'APM de Catalunya Ràdio ja posava talls de veu de polítics i altres personatges tres anys abans que el Fullada existís, cosa que a mitjans dels 80 ja havien començat a fer Alfons Arús i Jorge Salvador a Arús con Leche, però en aquest cas nosaltres interactuàvem amb el contingut dels talls.
Doncs bé, dos anys després d'haver parlat Marta Montagut i Jofre Font "amb" el Pujol en un guió inventat a Ràdio Barcelona-SER Catalunya, apareix a RAC1 Minoria Absoluta i fa el mateix! El programa de Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas va ser una brisa d'aire fresc que vam poder disfrutar del 2000 al 2009, un programa genial que no es podria concebre sense l'aportació clau del seu tècnic, Víctor Ollé, un boig de l'edició d'àudio que jo anomenaria el cinquè Beatle del Minoria. Només escoltant uns breus minuts de muntatges de talls del Víctor, veiem la feina que hi ha al darrera (ho sé perfectament!) i ens treiem el barret davant les seves capacitats! Jo sé perfectament de què va això i la feinada de recol·lecció, edició i indexació de talls de veu que fa cada dia en Víctor és brutal i impressionant.
Afortunadament, podem seguir disfrutant del Polònia a la tele, però trobem molt a faltar el programa de ràdio, que era molt fresc, directe, ràpid, divertit, enginyós i punyent. També, afortunadament, seguim disfrutant de Víctor Ollé amb els Òscar. Però si algun dia tornés el Minoria, ens farien molt feliços. Ja fa 12 anys que va acabar aquest programa. Avui, entre altres fragments, en el nostre programa hem revisat els millors moments de la darrera edició, emesa en directe el juliol del 2009 des d'un teatre. No us podeu perdre la darrera roda de premsa, que recull en pocs minuts la gran majoria de personatges imitats (i inventats) per tot l'equip del programa. És un no parar de riure i un somriure que la nostra memòria auditiva ens permet tenir ben viu.
Per cert, en el nostre programa d'avui citem a Jofre Llombart com a sots-director de RAC1. Ho era quan vam enregistrar aquest programa, actualment és secretari de Difusió de la Generalitat de Catalunya.
Comments