Els californians Green Day van ser una de les bandes que va revitalitzar l’escena pop punk i punk rock a principis dels 90, al costat d’altres grups com The Offspring i Rancid. La banda va començar la seva activitat el 1986, i va enregistrar el seu primer disc el 1990, i posteriorment alguns EP’s i un segon llarga durada, tots publicats per una discogràfica independent, fet que cal destacar perquè amb molt pocs recursos van ser capaços de donar-se a conèixer als Estats Units.
El trio composat per Billy Joe Armstrong, Mike Dirnt i Tré Cool, va saber agafar la inspiració suficient de bandes punk com Bad Religion, Ramones, The Clash o Sex Pistols, i fusionar-la amb un pop festiu propi de Green Day, convertint-los en una banda diferent i reconeixible des del primer moment. La seva discografia comença a ser força extensa, i amb un nivell de composició i producció cada vegada més elaborat i interessant. Però si hem de triar un disc, ens quedem amb el seu tercer llançament, que va ser el primer per a una discogràfica gran i que els va donar a conèixer a tot el món. El disc es diu “Dookie”, i inclou un dels seus temes més coneguts: “Basket case”.
No obstant, val a dir que des del nostre punt de vista, el seu procés de maduració ha anat a l'alça. A diferència d'altres bandes del gènere i de la mateixa època com, per exemple, The Offspring, Green Day ens han portat en els darrers anys uns discos esplèndids, amb un so molt elaborat i uns temes que òbviament ja no són el punk d'abans, però que realment admiren i enganxen. D'aquests últims anys destaco el treball 21st Century Breakdown (2009), que conté temes marca de la casa com American idiot, o Last night on earth, deliciosa balada que demostra que és possible ser una ex-banda de punk sense caure en el comercialisme pur. I sempre, amb un so que demostra tenir molt bon gust.
ความคิดเห็น